Últims articles
 

Història d’una deixa

Tragicomèdia en set actes

Tànger, Suïssa, Andorra, Madrid

De Tànger a Suïssa, de Suïssa a Andorra, d’Andorra a Madrid. Aquesta és la traçabilitat coneguda fins avui de la deixa de Florenci Pujol, el nom del qual ja sortia publicat al BOE del 1959 com a evasor fiscal, al costat de Demetrio Carceller. El pare de l’expresident ja havia participat a Tànger del negoci especulatiu amb divises internacionals i la conversió de pessetes a dòlars. «Contraban de divises», en deia Manuel Ortínez, exconseller de Tarradellas, a les memòries Una vida entre burgesos (Edicions 62, 1993), on rememora el tràfec de diners que protagonitzava amb Florenci Pujol.

 

I de 140 milions de pessetes a 8 milions d’euros

Amb origen no esclarit, el 1980 la deixa passa a favor de la dona i els set fills. El primer a gestionar-la, fins a l’any 1989, és Delfí Mateu, persona de confiança del president i també encausat en el cas Banca Catalana. Posteriorment, durant uns mesos se n’encarrega el seu cosí, Joaquim Pujol Figa. A principis dels noranta, passa a mans de Jordi Pujol Ferrusola, “Júnior” que ho reparteix entre els hereus dos anys després. La fortuna ja s’ha multiplicat aleshores 3,5 cops: 500 milions de pessetes, fruit de la devaluació de la pesseta i una gestió especulativa. El resultant queda repartit aleshores en vuit parts: 62 milions de pessetes per a cadascun, i cadascun –segons la versió oficial– va obrir el seu propi compte corrent. La fortuna, quan van descobrir-se els comptes andorrans el 2014, pujava a 8 milions d’euros, gairebé deu cops més que el dipòsit inicial. Segons Júnior, fruit de la inversió en singulars «làmines financeres de titularitat opaca». Fora de la deixa, Júnior hauria figurat, a més, com a titular d’una desena de comptes en què, entre 1990 i 2012, s’havien ingressat més de 47 milions d’euros, dels quals 30,85 van ser ingressos en metàl·lic, segons les investigacions obertes a l’Audiència Nacional.

 

D’AndBank a BPA

L’any 2010 –quan entra en vigor una nova legislació que obliga els bancs andorrans a informar sobre alguns dels seus clients– i per motius encara no aclarits del tot –que estarien vinculats a la reputació corporativa o al fet de no poder garantir el secret–, la direcció d’AndBank –antiga Banca Reig i Banc Agrícol, propietat dels Ribas i els Cerceda– «convida» els Pujol a abandonar l’entitat. Aquests decideixen traspassar els comptes per un valor de 4 milions d’euros a BPA-Banca Privada Andorrana , presidida per Higini i Ramon Cierco –aquest darrer, directiu del FC Barcelona–, que l’any 2014 reben fortes pressions dels serveis policials espanyols perquè facilitin les dades bancàries dels Pujol, que acabaran en la portada d’El Mundo. El juliol de 2014, els quatre titulars –Marta Ferrusola i Mireia, Marta i Pere– traspassen els diners a comptes de Banco Madrid, filial espanyola de BPA, des d’on regularitzen els diners ocults; Josep i Oleguer ja ho havien fet en el decurs de la darrera amnistia fiscal del PP, i Oriol Pujol –que no disposava de comptes– mai ha aclarit com va emprar la part de la deixa que li corresponia.

 

Regularitzacions per valor de 8,34 milions d’euros

El juliol de 2014 quatre membres de la família regularitzen els seus comptes andorrans per evitar ser encausats penalment: Marta Ferrusola, 838.240 euros; Mireia Pujol, 1.072.767; Pere Pujol, 701.341; i Marta Pujol, 532.029 euros. En total, 3,111 milions. Posteriorment transcendeix que Oleguer Pujol n’ha regularitzat 3,2 i Josep Pujol, 2 més. En total, 8,34 milions, sense comptar la xifra de Jordi Pujol Ferrusola i Oriol Pujol. Dels 140 milions de pessetes a 1.347 milions de pessetes. Només amb les xifres conegudes de sis dels hereus, una plusvàlua en trenta-cinc anys del 962,14%. Història d’una deixa i d’un frau, amb fetor també –cap novetat– de clavegueram d’Estat. Entremig també hi ha un ministre Montoro que reconeix i es vanta que s’investigava els Pujol des de l’any 2000; una Alícia Sánchez-Camacho que en coneixia detalls des del 2010; i un Mariano Rajoy que –segons el periodista Campo Vidal– fa dos anys va etzibar que «això de Catalunya» ho arreglarien «els inspectors d’Hisenda». Deixa, deixadesa, deixats: història d’un frau fiscal més amb cobertura i protecció d’Estat mentre calia.

 

De la caiguda de la BPA andorrana

La traçabilitat de la deixa dels Pujol, ara per ara i malgrat que l’origen inicial no resta acreditat, tragina entre Suïssa i Andorra i, un cop allà, entre Andbank i Banca Privada d’Andorra (BPA). Precisament aquesta darrera entitat va ser intervinguda i bloquejada el març passat després d’una denúncia del Tresor dels Estats Units, que la vincula directament al blanqueig de diners procedent del crim organitzat, entre d’altres, de la màfia russa. El banc està presidit pel directiu del FC Barcelona Ramon Cierco, que es va negar a comparèixer a la comissió d’investigació.

BPA va ser blocada i Banco Madrid –la filial espanyola on els Pujol van regularitzar els seus comptes– va ser intervingut pel Banc d’Espanya. Segons la informació proporcionada per la divisió de crims financers del Tresor nord-americà, els gestors de Banca Privada d’Andorra van rebre comissions a canvi de canalitzar diners provinents d’organitzacions criminals. Per això les autoritats nord-americanes consideren Banca Privada d’Andorra «una entitat sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria d’emblanquiment de capital». En el comunicat asseguren que «durant anys, alts càrrecs de BPA han facilitat, essent-ne coneixedors, transaccions en nom d’emblanquidors de capital que actuaven per a organitzacions criminals transnacionals». En concret, l’agència nord-americana diu que BPA va oferir «ajuda substancial» a Andrei Petrov, un emblanquidor de diners que treballa per a «organitzacions criminals russes implicades en corrupció», i que va ser arrestat l’any 2013, en el marc de l’operació Clotilde, per la qual fou condemnat l’exdiputat i exalcalde de Lloret, Xavier Crespo. La investigació, que ha obert una crisi política al Principat d’Andorra, acusa l’entitat d’ajudar activament organitzacions criminals russes i xineses.

 

Tota la nissaga, investigada als jutjats

Avui tota la nissaga familiar està investigada per diversos delictes que van des del suborn al tràfic d’influències i al blanqueig de diners, i en diverses causes als jutjats de Barcelona i l’Audiència Nacional. El Jutjat d’Instrucció núm. 31 de Barcelona investiga –contra el matrimoni i els fills Jordi, Pere, Mireia i Marta– l’origen dels diners suposadament heretats del seu pare i que des del 1980 va mantenir ocults i, per tant, que eludiren l’obligació de tributar. El fiscal assenyala que «aquests diners provenen del traspàs de fons d’altres comptes i no es coneix el saldo que es traspassa dels primers als segons; alguns imports no coincideixen i també hi ha ingressos en efectiu». No se n’ha acreditat l’origen inicial, atribuït al negoci especulatiu de divises del seu pare, Florenci Pujol.

 

El Jutjat d’Instrucció núm. 9 de Barcelona, al seu torn, ha clos la investigació de la trama que es dedicava a cuinar els concursos de concessió de les estacions d’inspecció tècnica de vehicles (ITV). Segons les darreres informacions, Oriol Pujol prova de negociar el seu ingrés a presó –dos anys i tres mesos– a canvi que la seva dona sigui desvinculada de la causa. Fiscalia hi estaria d’acord, però manté que l’exsecretari general de CDC –que el dia de la primera declaració va acudir acompanyat de la plana major convergent– hauria comès un delicte de tràfic d’influències per haver intervingut i fet d’intermediari en l’intent d’adjudicació de diverses estacions d’ITV. La investigació deriva del cas Campió, centrat a Galícia i que, en un primer moment, va esquitxar l’aleshores número dos de la Diputació de Barcelona, Josep Tous, pròxim a Pujol. A canvi dels favors prestats a les empreses beneficiàries de la concessió, sobretot les de propietat de Salvador Alsina, Oriol Pujol hauria rebut comissions camuflades (700.000 euros) que hauria ocultat a través de contractar falses assessories a empreses de la seva dona, Mercè Gironès. I finalment, l’Audiència Nacional investiga els negocis de Jordi Pujol Ferrusola i els moviments substanciosos de diners entre les empreses de Pujol Ferrusola, arran de la denúncia de la seva exparella, Victòria Álvarez Martín: les operacions sumaven 33 milions d’euros a través de bancs d’onze països diferents, alguns considerats paradisos fiscals. A més dels delictes de frau i blanqueig, la policia sosté que Jordi Pujol i Ferrusola hauria cobrat 8 milions per serveis d’assessoria que en realitat no havia prestat mai. La causa contra Oleguer Pujol per operacions milionàries –entre elles la compra de 1.152 oficines del Banc Santander a través del fons econòmic on treballa– s’ha fusionat en la causa seguida contra Jordi Pujol Ferrusola, en què el jutge De la Mata ha investigat fortuna i negocis del matrimoni i els set fills.

 

Els tres silencis de Jordi Pujol, encara

Darrerament, a cavall del penediment i la culpa «per por i desídia», l’expresident ha obert un bloc sota el nom de Serviol –el guaita, el vigía– on penja alguns escrits en el web d’una suposada associació «per al foment del pensament i el coneixement de la societat catalana». I malgrat tot, segueix callant. En tres silencis duradors: els relatius a la història i origen real de la deixa, els relatius als negocis dels seus fills, i els relatius al partit que va comandar durant anys. Obsedit per la posteritat, Pujol encara calla –deixa, família i partit– i la confessió de debò encara ha d’arribar.

CompartirShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn