Últims articles
 

25-07-2014

La confessió del Jordi Pujol

El pujolisme, un sistema de poder

 

El 26 de juliol de 2014 quedarà, sense gaires dubtes, com a data en el calendari de la història del país: aquell dia, rere setmanes de tensions a la nissaga Pujol sobre com operar amb relació a la filtració –ordida pels serveis policials espanyols– a El Mundo dels comptes andorrans de la família, l’expresident de la Generalitat remet una nota manuscrita als mitjans de comunicació: confessa l’existència de comptes opacs a Andorra des de fa trenta-quatre anys. Abans, el 14 de juliol –i tot calculat–, Oriol Pujol ha anunciat que deixa l’acta de diputat i plega de la secretaria general

de CDC.I I, abans també, han regularitzat els seus comptes a la Hisenda espanyola. En el nom del pare o en el nom dels fills, la família decidia a la Cerdanya que fos el pare qui s’immolés, donés comptes i provés de parar el cop. Però la confessió fa saltar per l’aire el simulacre, obre un cràter polític gegant i clou dràsticament un cicle social, enmig d’un terrabastall que certifica el funeral –mal enterrat– d’un pujolisme que enfila la paperera de la història i entra en l’ostracisme. Agost de 2014: Pujol és desproveït de tota condició, càrrec i retribució pública, la seva oficina institucional tanca i la seva fundació es dissol. Setembre de 2014, oasi català: l’expresident, l’exsecretari general i l’extresorer de CDC, acusats de corrupció i frau fiscal.

 

Cloenda d’epitafi de qui fou la columna vertebral del règim de la Transició a Catalunya, aquella curta carta ha deixat sense respondre encara molts serrells. I mentrestant, els Pujol sostenien que col·laborarien amb la justícia mentre els seus advocats s’afanyaven, a Andorra, a fer tot el contrari: blocar-la. Després encara vindrien dues compareixences parlamentàries lamentables –amb esbroncada als diputats inclosa–, la investigació judicial contra tots els membres de la família per delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals i el silenci, encara ara, de Jordi Pujol, que continua callant tot el que sap.

 

Anatomia d’un país perplex, societat en xoc i catarsi col·lectiva, la metàfora de tot plegat podria ser allò que narrava el periodista i biògraf de Pujol, Manel Cuyàs, a principis d’agost, reflexionant sobre el carcoma de la construcció que havia niat a casa de l’expresident: «El divendres 25 de juliol al matí el servei de correus em va deixar a casa una carta d’Edicions 62 en què se’m deia que “com és pràctica en el sector” es veien “obligats a destruir 2.196 exemplars” del primer dels tres volums de les Memòries de Jordi Pujol que “per falta de rotació comercial mínima” estaven immobilitzats al magatzem de la casa editora. A les sis de la tarda d’aquell mateix dia es va saber el comunicat pel qual qui m’havia dictat aquelles Memòries i n’era el protagonista s’inculpava de tenir un capital a l’estranger, i ho vaig interpretar com una premonició. Ell, principal beneficiari dels drets d’autor dels llibres, devia haver rebut la mateixa carta al matí». La seva biografia oficial –i la del pujolisme– en tenia una altra vessant amagada, més grisa, fosca i paral·lela. I del deix que deixà la deixa i de l’autopsia del pujolisme en fem, tot seguit, un breu anàlisi: el que descriu com ha estat el capitalisme dels amiguets al nostre país. Diuen, diuen, diuen.

 

 

 

Nissaga familiar, partit i xarxa

 

Rere pressions i informacions periodístiques que a principis de mes ja alertaven de la imminent publicació dels comptes familiars –i rere un conclau familiar a la Cerdanya els dies previs–, el 25 de juliol de 2014 Jordi Pujol i Soley remetia una nota personal manuscrita a la premsa on reconeixia haver tingut tenir diners no regularitzats en comptes a l’estranger des del 1980. Dipositats a Andorra i provinents d’una deixa del seu pare, el banquer i «comerciant de divises» Florenci Pujol i Brugat, en la mateixa confessió anunciava la imminent regularització de la fortuna familiar –paradoxalment, i rere trenta-quatre anys d’evasió, va quedar exempt de sancions en fer-se de forma voluntària. Alguns –Josep, Oleguer– s’havien acollit totalment o parcialment a l’amnistia fiscal del PP del 2012; la resta ho van fer –explosió controlada– pocs dies abans que esclatés l’escàndol.

Amb aquella declaració autoinculpatòria d’estiu –que recordava una altra confessió, la de Fèlix Millet en relació amb l’espoli del Palau–, l’expresident de la Generalitat de Catalunya sacsejava tot el panorama polític, social i mediàtic d’un país que, en bona part, l’havia erigit en referent simbòlic durant més de tres dècades i que va deixar en estat de xoc tots els que, durant anys i panys, l’havien votat. Qui havia brandat permanentment la bandera de l’honorabilitat i l’ètica, embolcallant-se en la senyera i el seu passat antifranquista i equiparant-se amb el destí del país, admetia haver estat al marge de la llei de forma continuada. El pujolisme signava la seva defunció, queia el mite i es desfeia una època –que analitzem a fons al volum I, en el capítol «El pujolisme, sistema de poder»– com un terròs de sucre.

 

En el nom del pare

La confessió de l’ex-molt honorable despullava definitivament una triple trama: la personal i familiar en relació amb l’ocultació de la deixa i l’origen i creixement de la mateixa; la d’un partit afectat per greus casos de corrupció, i la d’un model de poder –el pujolisme– que es va configurar com un organisme nociu format per polítics, empresaris i famílies benestants que van acabar prosperant i lucrant-se a l’ombra del fundador de Convergència i Unió i de vint-i-tres anys de poder continuat i en un clima d’impunitat. La implosió i esgotament d’aquest sistema clientelar, cohesionat i ramificat entorn al carisma del personatge i la seva capacitat d’influència a gairebé totes les diverses esferes de poder, ha arribat, finalment, fins a l’extinció de la coalició nacionalista, no sense abans haver tocat i deixat empremta en desenes d’alts càrrecs públics i una forma de fer país que, ara per ara, està judicialitzada: tota la nissaga Pujol investigada, el partit amb seus embargades i causes greus de corrupció –Palau, Petrum i ITV, que impliquen els tresorers i l’exsecretari general de CDC–, i les icones de tota una època, condemnades.

 

En la vessant institucional, l’expresident Pujol va perdre l’estiu del 2014 tot privilegi i reconeixement institucional: desproveït de càrrec, de retribucions oficials, d’oficina pròpia i de personal d’assistència –excepte escortes. El setembre va tancar el centre d’estudis que duia el seu nom i, un any després, el Parlament el va acabar reprovant severament arran de l’aprovació de les febles conclusions de la Comissió Pujol.

Pel que fa a les causes judicials obertes, en aquests moments es concentren en quatre:

 

Diligències prèvies 3163/2014

Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona Contra Jordi Pujol i Soley i Marta Ferrusola i Lladós, i contra Jordi, Marta, Pere i Mireia Pujol Ferrusola, per frau fiscal i blanqueig de capitals

 

El Jutjat d’Instrucció 31 de Barcelona investiga el matrimoni per l’origen dels diners suposadament heretats de Florenci Pujol, que l’expresident ha mantingut ocults i en frau de llei durant trenta-quatre anys, eludint així l’obligació de tributar. Segons el fiscal, «aquests diners provenen del traspàs de fons d’altres comptes i no es coneix el saldo que es traspassa dels primers als segons, mentre que alguns imports no coincideixen i també hi ha ingressos en efectiu». Per aquesta mateixa causa, que pot comportar un delictes de frau i blanqueig de capitals, també s’han obert diligències contra els fills Jordi, Marta, Pere i Mireia.

 

Diligències prèvies 141/2012

Jutjat Central número 5 de l’Audiència Nacional Contra Jordi Pujol i Ferrusola i Mercè Gironés, per frau fiscal i blanqueig de capitals. Ampliada contra Pere i Josep Pujol Ferrusola

 

L’Audiència Nacional investiga el primogènit del matrimoni i la seva dona, Mercè Gironès, per frau fiscal i blanqueig de capitals en una investigació pel presumpte cobrament de comissions legals a empresaris a canvi de la concessió d’obra pública. Arran de la denúncia de la seva exparella, Victòria Àlvarez, l’Audiència Nacional busca l’origen dels 33 milions d’euros que Pujol Ferrusola va moure a través de bancs d’onze països diferents, alguns considerats paradisos fiscals. La policia sosté que hauria cobrat 8 milions per serveis d’assessoria que, en realitat, mai no havia prestat. El novembre del 2015 el jutge va ampliar l’acusació contra els germans Pere i Josep Pujol Ferrusola per un delicte de blanqueig de capitals.

 

Procediment jurat 3/14-A

Jutjat d’Instrucció número 9 de Barcelona Contra Oriol Pujol i Ferrusola, per suborn i falsedat (cas ITV)

 

El Jutjat d’Instrucció número 9 de Barcelona ha obert un procediment contra Oriol Pujol i Ferrusola per suborn i falsedat documental en el cas ITV, una trama dedicada a acumular els concursos de concessió de les estacions d’inspecció tècnica de vehicles. A través de favors a les empreses beneficiàries de la concessió, sobretot les gestionades per Salvador Alsina, el fill de l’expresident de la Generalitat hauria rebut comissions de 700.000 euros que, al seu torn, les hauria ocultat com a falsos contractes a les assessories de la seva dona, Anna Vidal. Concretament, s’acusa Oriol Pujol d’utilitzar el seu «pes polític» per «obtenir un benefici econòmic per a ell i/o per als seus amics i col·laboradors». Cal recordar que, en el cas de les ITV, el magistrat Joaquín José Ortiz ja va ser suspès d’ocupació i càrrec públic en demostrar-se provat que va assessorar dos empresaris de Certio ITV que concorrien al concurs.

 

Diligències prèvies 78/2014

Jutjat Central número 1 de l’Audiència Nacional Contra Oleguer Pujol Ferrusola, per frau fiscal i blanqueig de capitals

 

L’Audiència Nacional ha investigat Oleguer Pujol, el fill petit del matrimoni, per uns presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals. Concretament, l’investiga per set operacions immobiliàries que van comportar 2.000 milions d’euros arran de la compra d’oficines del Banco Santander a l’Estat espanyol. Una altra operació objecte d’investigació és la compra d’un hotel a les Canàries per valor de 8 milions d’euros, una quantitat que, segons el jutge Santiago Pedraz, va obtenir d’una empresa radicada al paradís fiscal de les illes Verges. Aquestes causes se sumen a les acusacions que versen sobre Oleguer per participar en societats domiciliades a Luxemburg i Holanda.

CompartirShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn