Últims articles

Estris i eines

En xarxa i en equip

El present directori recull, en primera instància, les iniciatives populars que, des de l’àmbit social i civil, més s’han destacat en la lluita col·lectiva contra la corrupció. Nodes, xarxes i espais que han prioritzat la lluita contra la degradació democràtica. Els còmplices imprescindibles que cada dia treballen. Constitueix la caixa d’eines col·lectiva de què disposem, perquè encara ens tenim a nosaltres mateixos. I la qüestió i el dilema irresolt no rau en el que faci una minoria, sinó en el que fem o deixem de fer la majoria: amb la nostra exigència o amb la resignació; amb la nostra implicació o amb la nostra desactivació. Incorpora també les tres institucions públiques catalanes de control i fiscalització que haurien de garantir un sistema d’integritat i una arquitectura institucional democràtica al servei de la majoria social, el bé públic i l’interès general. I referencia finalment els principals organismes internacionals –institucionals i socials– en l’àmbit de la lluita contra la corrupció. Esperem que sigui de la vostra utilitat. I, sobretot, d’utilitat col·lectiva.

 

 

[Eines populars]

XNET

Xnet (ex-EXGAE) és un projecte activista que treballa des de 2008 en diversos camps relacionats amb la democràcia en xarxa –mecanismes de participació i control ciutadà del poder i les institucions–; la defensa

d’una internet lliure i neutral; la lliure circulació de la cultura, el coneixement i la informació; la defensa del periodisme ciutadà pel dret a saber, informar i estar informats; la lluita legal, tècnica i comunicativa contra la corrupció, i la tecnopolítica entesa com la pràctica i l’acció en xarxa per a l’apoderament, la justícia i la transformació social.

Originalment va néixer el 2008 a Barcelona amb el nom d’EXGAE, especialitzat en cultura lliure i en la defensa de la ciutadania davant els abusos dels monopolis del copyright. Aquesta tasca ha continuat fins a l’actualitat, que s’ha implicat en l’anàlisi i la lluita contra les negociacions secretes de diversos tractats de lliure comerç, la defensa de l’ús d’internet com a eina per a la millora de la qualitat democràtica i contra les retallades de drets civils per part dels poder i els governs enemics de la xarxa en l’actual escenari mundial postrevelacions de Snowden. A més, a Xnet promouen la normalització legislativa de marcs que protegeixin aquest dret, inspirant-se en l’IMMI islandès, i teixint xarxes internacionals per a una lluita global a favor del saber ciutadà. Han sigut part determinant del judici a la cúpula de Bankia –a través de 15MpaRato–, en publicitar els correus de Blesa i l’escàndol de les black cards.

Per tot plegat, 15MpaRato, Xnet i la col·laboració amb la Comissió Anticorrupció del Partit X són dispositius ciutadans pioners, capaços de catalitzar totes aquestes necessitats en una xarxa molt eficaç i àgil en l’acció col·lectiva. La seva experiència està servint de model aquí i, ara també, en altres països: “Perquè la corrupció no l’acabaran els corruptes: només la ciutadania organitzada pot fer-ho. I ja ho estem fent”.

 

Grup de Treball contra la Corrupció (GTC)

El 22 de gener de 2015 va néixer el Grup de Treball contra la Corrupció, concebut fonamentalment com a iniciativa ciutadana contra la impunitat, que potencia i federa les competències desplegades per diferents grups i persones ja actives en la matèria, i ha esdevingut una xarxa activa, estable, coordinada i col·laborativa contra la corrupció. Presentat en roda de premsa al Parlament de Catalunya, el grup manifestava que «som aquí perquè governs acabats, atrinxerats rere codis penals i lleis pensades per castigar qui lluita, construeixen i faciliten la impunitat dels corruptes, però poden ser derrotats si defensem i fem un ús col·lectiu i implacable del nostre dret a saber i a informar» i insistia que «l’atac sostingut contra allò públic» requeria «transformar la nostra indignació en moviment».

L’equip de treball, integrat també per diversos periodistes de molt diferents mitjans, compta amb membres d’Xnet, del grup parlamentari de la CUP, de la FAVB o d’activistes de 15MpaRato. El GTC compta, també, amb la col·laboració de la Comissió Anticorrupció del Partit X per a les seves competències i xarxes de suport molt actives en aquesta matèria, i disposa com a consultors experts d’un equip d’activistes, periodistes, auditors, consultors i advocats de la Bústia d’Xnet (Caja Madrid-Miguel Blesa) i de Raúl Burillo, delegació especial de l’Agència Tributària a Catalunya fins al 2006 i delegat especial de l’Agència Tributària a Balears fins al 2010.

 

Pacte Social contra la Corrupció

La proposta de Pacte Social Contra la Corrupció és el resultat d’un llarg procés participatiu dinamitzat pel Grup impulsor del Parlament Ciutadà que va recollir continguts de la Comissió Nova Política. I va culminar amb la signatura del Decàleg del Pacte Social contra la Corrupció el dia 9 de desembre de 2015 al Parlament de Catalunya, firmat per tots els partits polítics excepte el PP, i que comporta: (1) assumir el Decàleg del Pacte Social contra la Corrupció com a guia de les seves actuacions, (2) dotarse d’una Comissió Permanent per a la implementació dialogada de les mesures adjuntes al decàleg, i (3) promoure la signatura i aplicació en els àmbits locals. Actualment membres del Pacte formen part –amb dret a veu– de la Comissió d’Estudi de Mesures contra la Corrupció.

La iniciativa va ser impulsada pels membres del grup impulsor del Parlament Ciutadà: Itziar González Virós, Martí Olivella, Francina Planas, Feliu Madaula, Eulàlia Formentí, Tina Miñana, Jordi Rich, Joaquim Campanyà, i Carles Marc Cosialls, de la Comissió Nova Política del Parlament Ciutadà.

Entre altres reflexions, opinen:

«La corrupció és una malaltia social que afecta els fonaments de la democràcia i de l’equitat: desvia l’expressió de les preferències ciutadanes perquè afavoreix uns partits en finançar-los il·legalment i desvia el diner del poble a favor de les minories que practiquen la corrupció, que l’usen per enriquir-se més o per perpetuar-se més en el poder i continuar el cercle viciós: més diners, més poder, més diners… Disposem d’un conjunt de lleis i normes que des de fa anys i des de diferents perspectives intenten dificultar la corrupció i les seves causes, però que, òbviament, no ho han aconseguit (vegeu les Disposicions legals i reglamentàries de l’Oficina Antifrau de Catalunya). Cal aplegar-les i simplificar-les per facilitar el seu coneixement i compliment.

Cal començar per aplicar i fer aplicar la Llei de transparència en els terminis legals establerts de 2015 (29 de juny en general i 29 desembre als municipis): portals de transparència amb publicació de totes les dades públiques, dret d’accés a la informació pública, bon govern i codi de conducta, registre i codi de conducta dels grups d’interès, govern obert i participació, etc. Cal també, que tots els documents en suport digital es publiquin en format obert per facilitar la reutilització de les dades, i que aquestes es presentin amb gràfics i llenguatges que facilitin la comprensió per part de la ciutadania.

Ara bé, no podem continuar afrontant la corrupció com un mal inevitable ni solament atacant alguns dels seus efectes. Per això, els signants d’aquest Pacte Social Contra la Corrupció prenem el compromís d’intentar evitar les causes estructurals de la corrupció, amb mesures contundents per a la seva prevenció i teràpia, amb un sistema de controls i de contrapesos institucionals i ciutadans».

El Pacte Social contra la Corrupció, amb el suport de trenta entitats – associacions, col·legis professionals, plataformes, sindicats–, s’ha compromès també a crear un Observatori Ciutadà Contra la Corrupció (O3C).

 

Plataforma per una fiscalitat justa

La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària està formada per un col·lectiu de persones individuals i un conjunt d’entitats promotores que hi donen suport, com la CONFAVC, Cristianisme i Justícia, Ecologistes en Acció, Fets, GESTHA Catalunya, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i entitats sindicals i de consumidors i usuaris.

Ens uneix la preocupació per l’evolució del nostre sistema fiscal, cada vegada més regressiu i injust, i el model de societat que se’n deriva, atès que «són les rendes salarials i no les del capital les que estan sostenint el nostre estat del benestar i el funcionament general dels governs». Continuen: «Les rendes altes i de capital (grans patrimonis, grans herències, dividends, etc.) gaudeixen any rere any d’unes millors condicions fiscals: perquè no han de pagar impostos (cas de l’eliminació de l’impost de patrimoni i quasi eliminació de l’impost de successions); perquè la càrrega impositiva és molt menor (cas de les sicavs); perquè fan ús dels paradisos fiscals i d’altres instruments per evadir impostos; perquè, assessorats, cometen frau fiscal i no paguen els seus impostos». Afegeixen que «les actuacions que darrerament s’han produït en matèria de política fiscal responen en general a una mateixa orientació: introduir rebaixes fiscals en els impostos directes, que graven les rendes i els patrimonis, i augmentar els impostos indirectes, que paguen per igual tots els ciutadans i ciutadanes, amb independència de la seva capacitat econòmica». «Per tant, ens trobem davant un escenari totalment injust, ja que realment no paga més qui més té, i insostenible per al manteniment i millora del nostre estat del benestar».

 

PACD – Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

Des d’octubre de 2011, en diferents ciutats de l’Estat, v procés per realitzar una auditoria ciutadana del deute a Persones vinculades a la xarxa Qui deu a qui?, el 15-M, cia Reial Ja, Economistes sense Fronteres, entre altres grups, així com persones a títol personal, van participar en un procés que tractava de definir com volien que fos l’auditoria, quins deutes es volien auditar, qui hauria de participar en aquest procés i amb quins objectius. Des del 25 de març de 2012 es va posar en marxa la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) «No devem, no paguem». En l’actualitat estan constituïts diferents nodes de la PACD a Alacant, Barcelona, Tarragona, Badalona, València, el Vallès, l’Hospitalet del Llobregat, entre d’altres.

La PACD entén que hi ha indicis més que suficients d’il·legitimitat en la generació de deute que el Govern espanyol, juntament amb la UE o els governs autonòmics i locals, està utilitzant com a justificació per aplicar les seves polítiques d’austeritat. Exigint el dret a saber, a conèixer els detalls del procés que ens ha portat a aquesta situació, proposa la realització d’una Auditoria Ciutadana del Deute, auditoria que permetrà evidenciar la il·legitimitat d’aquest deute i tenir alhora més força per exigir-ne el no-pagament.

 

  • Objectius generals de la PACD

Promoure un canvi del model econòmic i social: denúncia d’un mecanisme d’endeutament que fonamenta el sistema econòmic mundial i que genera profundes injustícies.

Recuperar la sobirania dels pobles a través d’espais d’aprenentatge i metodologia de democràcia participativa. Així, dotar la societat d’una eina d’apoderament a través de la qual lluitar per la transparència, la democràcia i la justícia social.

No pagar el deute il·legítim i denunciar els culpables, exigint-los responsabilitats.

 

  • Independents de qui?

El 2015 la PACD catalana va publicar l’informe Independents de qui?, que cercava analitzar les principals magnituds, dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l’evolució del deute públic català, centrat en el deute de la Generalitat de Catalunya, i a través d’una filtració aconseguida per la CUP-Alternativa d’Esquerres on es detallava tota l’estructura del deute i dels creditors. L’informe respon a la necessitat de conèixer com s’ha arribat a aquesta insostenible situació, per poder avaluar quines sortides tenim i ajudar a abordar la qüestió de la il·legitimitat de la priorització del pagament del deute per sobre d’altres despeses.

Informe Independents de qui

 

  • Observatoris Ciutadans Municipals (OCM)

A més, la PACD ha impulsat la creació d’OCM, grups de persones d’un mateix municipi dedicades a fomentar la transparència i la participació política en la seva localitat. Amb aquest objectiu, ha generat eines col·lectives, guies detallades i programaria específic per facilitar-ho.

Observatoris Ciutadans Municipals

 

Associació d’Arxivers de Catalunya (AAC-GD)

El 25 de juny de 1985 un grup de professionals vinculat als arxius aprovaren la creació de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, amb la finalitat de «procurar el bé dels arxius i dels arxivers de Catalunya». El primer llistat de socis, tancat l’1 de març de 1986, oferia la xifra de 87 membres, provinents d’arxius municipals, «històrics comarcals», departaments de la Generalitat i també arxius privats. Actualment, l’AAC-GD compta amb un total de 784 associats, i ha aconseguit ser el referent corporatiu per als arxivers-gestors de documents catalans, tant des de la perspectiva dels mateixos professionals del sector com la de les administracions i dels més significats agents de la societat civil.

L’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya té com a objectiu principal enfortir i potenciar la figura de l’arxiver i el gestor de documents. També té com a missió defensar els interessos legítims, tant individuals com col·lectius, dels arxivers i els gestors de documents, així com la d’impulsar i desenvolupar la professió mitjançant accions de promoció i de formació a través de cursos específics, jornades i congressos. Especialment activa –i crítica– amb la nova Llei de Transparència catalana, és també una plasmació de la consciència de col·lectiu professional al servei del dret a la qualitat de la informació de la ciutadania i de l’eficiència competitiva i transparència de les administracions i les organitzacions a través de la correcta aplicació dels principis de la gestió documental.

 

GESTHA – Sindicat d’Inspectors d’Hisenda

Gestha és el sindicat majoritari dels Cos Tècnic d’Hisenda de l’AEAT (Agència Tributària) i dels Cossos Tècnics del Ministeri d’Hisenda. Fundat el 1998, ha esdevingut una de les veus més sòlides en visibilitzar la dimensió del frau a l’Estat espanyol i els dèficits de les polítiques fiscals. Elaboren periòdicament informes que han esdevingut una de les poques referències per entendre i comprendre l’abast i desplegament de les pràctiques i tècniques de frau, evasió i elusió fiscal. A Catalunya, el sindicat participa en diferents iniciatives socials, com la Plataforma per una Fiscalitat Justa.

Entre les denúncies –reiterades– que han formulat, el sindicat recorda que «s’està perdent la batalla contra el frau fiscal amb una estratègia clarament equivocada», amb una legislació laxa i una política governamental que fa anys que posa la lupa «sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en comptes de perseguir les grans bosses de frau» alenades per les grans fortunes i les grans empreses, principals responsables del frau. Gestha també ha recordat el «tractament privilegiat i condescendent» que han rebut les grans fortunes. Més encara –assenyalen– en un moment de crisi, retallades i noves càrregues impositives a través de l’augment de l’IVA i l’IRPF, és a dir, de recàrrega fiscal sobre les rendes del treball i el consum.Entre els darrers posicionaments públics realitzats han recordat que la darrera amnistia fiscal ha fet aflorar 600 casos de blanqueig de capitals, un 2% del total dels 30.000 no contribuents que van ser regularitzar llurs fortunes.

 

Seminari d’Economia Crítica Taifa

El Seminari d’Economia Crítica Taifa està format per un conjunt de persones, que majoritàriament provenen de les facultats d’economia, siguin alumnes, exalumnes o bé professors i professores. Descontentes amb l’enfocament econòmic dominant de les universitats actuals, completament monopolitzades pel corrent de pensament neoclàssic i neoliberal, va néixer fa vint anys per provar d’explicar l’economia des d’una perspectiva crítica i entendre «quines són les variables que regeixen la dinàmica d’aquesta societat per tal de poder participar, amb el conjunt dels moviments socials, en la transformació envers una societat ecològicament viable, més justa i satisfactòria per al conjunt de totes les persones». Han esdevingut un estri de referència pedagògica i formativa per als moviments populars. Realitza tallers, cursos i seminaris i periòdicament publica els seus informes, de lliure accés. Els dos darrers estan dedicats a «La despossessió de la vida quotidiana» i «Desentranyant la Unió Europea».

 

Llums i Taquígrafs

Llums i Taquígrafs va néixer com una iniciativa digital, sociopolítica i en xarxa impulsada des de la CUP-AE (Candidatures d’Unitat Popular-

Alternativa d’Esquerres), rere la recent experiència de la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Política i les Pràctiques de Corrupció Política (CIFEF) al Parlament de Catalunya, més coneguda com a comissió Pujol. Érem conscients que el llunyà i triple objectiu de reconeixement (de tots els fets viscuts els darrers anys), de reparació (dels danys causats, de retorn del furtat, d’absència d’impunitat) i de garanties de no repetició (construcció d’alternatives democràtiques que facin la vida impossible a les dinàmiques de corrupció, frau i cobdícia) no s’havien assolit i quedava encara moltíssim per fer. Llums i Taquígrafs naixia, doncs, com un compromís de continuïtat, una necessitat de retrovisor i una crida col·lectiva contra la impunitat. Compromís de seguir estirant el fil, per acabar des de fora de la institució el que no s’ha pogut fer des de dins del Parlament. El primer objectiu va ser aquest Atles de la corrupció, el frau i la impunitat que tens a les mans.

D’ara endavant, es concep com un projecte en xarxa i en codi obert, en construcció i compartit. El passat setembre, a més, es va constituir com grup de treball estable de la CUP per a donar suport a les assemblees locals, les assemblees territorials, alcaldes, regidors i grup parlamentari, així com a les acusacions populars exercides per la formació de l’esquerra independentista. A més, coordina, manté i actualitza el web llumsitaquigrafs.cat, com espai estable de denúncia i anàlisi de la corrupció als Països Catalans. També va impulsar el trivial d’estiu «El Malversat», un joc d’estiu per posar a prova els coneixements sobre la corrupció. Participa del Grup de Treball contra la Corrupció, iniciativa en xarxa que aplega experiències, coneixements i pràctiques contra la impunitat de la corrupció.

 

European Research Centre for Anti-Corruption and State-Building (ERCAS)

L’ERCAS és un centre de recerca de referència que promou una nova generació de programes de lluita contra la corrupció, basada en aspectes tecnicojurídics de canvis en les regles del joc, d’esperonar el dinamisme social i d’estratègies efectives que fomenta l’autonomia i l’aprenentatge de nous protagonismes socials. Fonamentant-ho en l’ètica, tenen tres objectius principals:

  • Oferir eines clares per elaborar diagnòstics i observar els potencials de canvi, atès que no hi ha una solució única i cada país té les seves especificitats i requereix la millor solució contextual.
  • Desenvolupar una segona generació d’indicadors de governabilitat per permetre un seguiment millor de les tendències (sensibles al temps) i l’impacte de les polítiques (sensibles al canvi), per resoldre els problemes i no dependre d’un poder polític que es basa excessivament en indicadors d’entrada i sortida insuficients.
  • Fomentar l’acció col·lectiva a través d’anàlisi de polítiques, investigació, promoció i transferència de coneixements. Cap país pot millorar sense l’acció col·lectiva.

ERCAS ha impulsat una caixa d’eines contra la corrupció, un conjunt de recursos dirigits a activistes de la societat civil contra la corrupció, periodistes i acadèmics, en què les iniciatives de lluita contra la corrupció es documenten i es promouen a través d’una base de dades de projectes, anàlisi d’impacte i informes de diagnòstic. Va ser desenvolupat com a part del projecte Junts contra la corrupció.

 

Associated Whistleblowing Press (AWP)

AWP és una organització sense ànim de lucre dedicada a la defensa dels drets humans a través de la promoció de la transparència, la rendició de comptes, la llibertat d’informació, la llibertat d’expressió, el whistleblowing (alertadors) i el periodisme d’investigació a nivell local i internacional. La AWP aporta a organitzacions locals, periodistes, individus i mitjans les eines següents:

  • Solucions tècniques per construir les seves pròpies webs i mecanismes de filtratge d’informació.
  • Suport al desenvolupament de contactes: actua com una xarxa que connecta periodistes, activistes i organitzacions al voltant del món.
  • Promoció activa de la llibertat d’informació i expressió com a drets bàsics a escala nacional i internacional.
  • Consultoria en el desenvolupament de projectes relacionats amb el whistleblowing i el periodisme d’investigació.

L’AWP està concebuda com una xarxa de plataformes locals, que tracten amb lluites i preocupacions contra la corrupció en contextos culturals diferenciats i específics. D’aquesta manera, tot i que el projecte té un enfocament global, respecta la diversitat local en un model que funciona des de baix cap a dalt. Cada plataforma permet a actors locals enviar informació que serveixi per provar corrupció i crims d’una forma segura i anònima. A través d’aquests nodes, es contacta amb els mitjans locals per coordinar l’enviament, anàlisi i publicació de la informació filtrada. A l’Estat espanyol, aquest node és, ara per ara, el portal Filtrala, que ha destapat casos com els papers de la Castellana.

 

Corporate Europe Observatory (CEO)

Corporate Europe Observatory (CEO) és un grup de recerca que treballa per exposar i denunciar l’accés privilegiat i la influència de què gaudeixen les empreses i els seus grups de pressió en l’elaboració de les polítiques de la UE. Pel CEO, aquesta pressió corporativa en la presa de decisions de la UE condueix a polítiques que exacerben la injustícia social i acceleren arreu la destrucció del medi ambient: estan compromesos a fer retrocedir el poder corporatiu i el capitalisme verd per poder abordar, de debò i a fons, problemes globals estructurals com la pobresa, el canvi climàtic, la injustícia social, la fam i la degradació ambiental.

L’observatori treballa en estreta aliança amb grups d’interès públic i moviments socials dins i fora d’Europa per desenvolupar alternatives a la dominació corporativa. Treballen específicament les qüestions relatives a medi ambient –canvi climàtic, energia–, economia –lobby financer i gestió de la UE–, alimentació i agricultura –lobby agroindustrial, seguretat alimentària–, comerç internacional –tractats i acords– i el poder específic dels lobbies. El CEO és una fundació sense ànim de lucre registrada sota la llei holandesa a la Cambra de Comerç d’Amsterdam.

 

Tax Justice Network

Tax Justice Network és una xarxa internacional independent creada el 2003 i especialitzada a conscienciar sobre fiscalitat, paradisos fiscals i globalització financera per forçar un canvi sistèmic. La xarxa, de referència i molt activa, està integrada per acadèmics, professionals i altres experts en diferents camps. Funciona com a laboratori d’idees i està especialitzada en investigació, disseny d’estratègies i incidència social amb diverses campanyes i programes globals per la justícia tributària.

Realitza informes periòdics i està desplegada als cinc continents.

Cada mes elaboren el Taxcast, de subscripció lliure, un podcast mensual de la Xarxa de Justícia Fiscal on en trenta minuts repassen les novetats internacionals, els escàndols recents i les darreres anàlisis sobre paradisos fiscals i corrupció.

 

U4 – AntiCorruption Resource Center

El noruec Centre de Recursos Anticorrupció U4 està especialitzat a donar suport a professionals i moviments per abordar amb més eficàcia els desafiaments de corrupció, especialment en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. El centre ofereix material de lluita contra la corrupció rellevant, incloent-hi investigacions pròpies; desenvolupa tallers en línia sobre mesures i estratègies contra la corrupció, i disposa d’un servei d’assistència. La seva contribució rau, exclusivament, a proveir de recursos, aprenentatges i materials formatius per millorar l’eficàcia i els esforços contra la corrupció, especialment en els països empobrits pel capitalisme, des d’una perspectiva crítica i alternativa.

El Centre de Recursos U4 està impulsat pel Chr. Michelsen Institute (CME) de Bergen (Noruega), una fundació independent d’investigació en ciències socials –antropologia, economia i ciències polítiques– que treballen en temes de desenvolupament social sostenible, eradicació de la pobresa i drets humans amb el sud global.

 

Centro Siciliano di Documentazione Giuseppe Impastato

Al cor del silenci, el Centre de Documentació de Sicília és el primer centre d’estudis sobre la màfia que va sorgir a Itàlia. Va ser fundat el 1977 per Umberto Santino i Anna Puglisi, i es va establir formalment com una associació cultural al maig de 1980. Porta el nom Giuseppe Impastato, militant d’esquerres a la Nuova Sinistra, que va fundar la ràdio comunitària Radio Aut, des d’on denunciava els delictes i els negocis dels clans mafiosos. El maig de 1978 es va presentar com a candidat electoral en la llista de Democràcia Proletària: dies després, fou assassinat per la màfia durant la campanya electoral. El 9 de maig de 1979, un any després, el centre va organitzar la primera manifestació contra la màfia de la història italiana: van participar-hi dues mil persones. No es va fer justícia fins a l’any 2002: l’any que es van condemnar els autors de l’assassinat.

El Centre té com a objectiu desenvolupar el coneixement de la màfia i altres fenòmens similars, a escala nacional i internacional; promoure iniciatives per combatre aquests fenòmens, i desenvolupar i difondre la cultura de la participació democràtica. Disposen d’una àmplia biblioteca i hemeroteca, així com d’un arxiu especialitzat en la màfia i altres formes de delinqüència organitzada. El Centre, una iniciativa autogestionària, també està involucrat en el moviment per la pau, contra la globalització neoliberal i en defensa dels drets humans.

 

 

[Mitjans comunitaris]

«Opinem dels mitjans de comunicació el que opinem dels seus consells d’administració», «els diaris són els pamflets que els rics reparteixen als barris pobres» o «els mitjans d’informació desinformen» diuen diverses dites. Però entre els mitjans amb poder i els poders amb mitjans, entre mitjans públics monitoritzats pel poder polític i mitjans privats controlats pel poder econòmic, entre la fàbrica de consens i la capacitat mediàtica de manipulació, fragmentació i alteració de la realitat, l’escola d’una periodisme lliure –amb una llarga trajectòria a casa nostra– mai ha marxat del tot. En les tangents i en els marges, però també dins dels mitjans oficials, alguns han rebutjat confondre informació amb propaganda oficial i han posat, des de la honestedat i el rigor, la comunicació al servei de la transformació social. Contra els altaveus de la realitat virtual hi ha hagut i hi ha encara, també, les altres veus: projectes de base i comunitaris, projectes alternatius i autogestionats, cooperatives de nova creació, premsa especialitzada o premsa veïnal que no han renunciat mai a estirar del fil, a burxar en les martingales del poder o a fer del periodisme un bastió de coneixement crític, deontologia ètica i denúncia social. En la lluita contra la corrupció, ells també juguen un paper cabdal.

 

Directa

La Directa és una cooperativa mixta que fa deu anys va crear un mitjà de comunicació alternatiu, en català, d’actualitat, investigació, debat i anàlisi als Països Catalans. Amb vocació d’independència, exerceix la funció social de denunciar els abusos i les injustícies i potenciar les alternatives. Gràcies a l’existència d’una gran xarxa de corresponsalies i col·laboradores arreu del món, des de l’any 2006, la Directa arriba a les més de dues mil subscriptores que donen suport al projecte. Les persones que integren aquest projecte assembleari, autogestionat i descentralitzat entenen la comunicació com una eina de transformació social i no com a simple mercaderia o negoci. Per aquesta raó, la Directa vol ser una eina comunicativa per visualitzar les pràctiques dels moviments socials, els projectes polítics, socials i culturals que plantegen un model alternatiu a l’actual i els col·lectius invisibilitzats per la majoria de mitjans de comunicació. La Directa es basa en totes aquelles persones que donen suport al projecte. Les subscriptores són les que fan possible l’existència d’un mitjà de comunicació no supeditat a cap grup econòmic o polític i, per tant, crític amb el poder.

 

Carrer

La Veu del Carrer és una publicació bimestral d’àmbit ciutadà però feta des dels barris. Va néixer l’any 1991 abordant el problema de l’aluminosi a les barriades. El 2007 va complir quinze anys de trajectòria i ho celebrà amb la publicació del número 100, dedicat al tema «Poder i ciutat». Degana i referència de l’actual premsa de barris, està impulsada per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Recentment manifestaven: «La sentència del Tribunal Suprem que absol tots els implicats per l’afer de l’hotel del Palau de la Música s’ha de considerar una derrota ciutadana en la defensa dels interessos col·lectius, perquè deixa sense càstig un procés de manipulació urbanística que tenia com a objectiu exclusiu el lucre d’uns quants. Sabem que les actuacions judicials sovint es fixen més en les formes que en el contingut. I sabem també que sovint aquests grans delinqüents que fan negocis sense escrúpols saben com esquivar els procediments formals i com ocultar maniobres amb l’objectiu d’obtenir impunitat. Per això aconsegueixen sortir indemnes dels seus delictes, mentre persones amb petites faltes acaben empresonades. Ens cal un altre model de justícia, una altra tipificació de les infraccions, per tal que els grans delictes contra la col·lectivitat rebin el tractament que mereixen. Esperem que finalment se celebri el judici per l’afer del robatori del Palau de la Música, en què les proves són contundents i que, almenys en aquest cas, els culpables siguin condemnats. Si l’operació de l’hotel del Palau no va arribar a bon port, va ser sobretot per la tenacitat de la lluita del barri, encapçalada per Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic. En un país on la justícia és lenta i les administracions molt respectuoses amb els poderosos, cal més que mai la participació ciutadana activa per evitar que projectes especulatius com el de l’hotel del Palau s’acabin materialitzant».

 

L’Accent

L’Accent és un digital de comunicació dels Països Catalans, amb una llarga trajectòria en edició impresa entre 2002 i 2014 (s’editava quinzenalment amb el mateix nom), creat i impulsat des de la necessitat de dotar l’esquerra independentista dels seus propis mitjans de comunicació. Ha col·laborat en diverses iniciatives comunicatives de l’esquerra independentista i del moviment popular. A principis de 2014 van tancar l’edició en paper i van optar per internet i les xarxes socials, per cercar una informació dinàmica. Han impulsat un nou web molt complet i es reivindiquen «com a mitjà alternatiu, però no alternatiu pel seu format, contingut o formes de funcionament -que són, lògicament, democràtiques i horitzontals-, sinó pel fet de treballar per crear una societat alternativa a l’actual, on no tinga cabuda cap mena d’opressió social, de gènere o nacional: la informació és la primera pedra en el camí cap a la llibertat.»

 

Media.cat

Mèdia.cat és una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils nascuda l’any 2009, que respon a uns dels objectius fundacionals de l’entitat: treballar en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi. Mèdia.cat és l’observatori crític dels mitjans de comunicació que operen en la nostra àrea idiomàtica. Pren el relleu al web contrastant.net, que va deixar de publicar-se el 2007, i pren com a referència observatoris similars d’altres països. Media.cat s’adreça als professionals del periodisme, als estudiosos del sector comunicatiu i també a la ciutadania en general, interessada a disposar de veus crítiques i analítiques amb els mass media. Centra la seva tasca en l’anàlisi del discurs dels mitjans en qüestions com la violència, els conflictes polítics i socials, l’abús del llenguatge masclista o xenòfob, així com en la publicació d’eines i mètodes per a la pràctica periodística rigorosa, eines que posen també a l’abast dels moviments socials o ciutadans perquè puguin tenir així una actitud més crítica amb els mitjans. Editen una col·lecció de llibres amb l’Editorial Saldonar i tres dels seus títols més recents (Els senyors del boom, de Gemma Garcia, El franquisme que no marxa, de Lluc Salellas i Cas Mercuri. La galàxia Bustos, de Sara González) aborden el rerefons, les arrels o casos concrets de la corrupció al nostre país.

 

Alternativas Económicas

Alternativas Económicas és una revista que explica l’economia, les tendències i els seus efectes des de la perspectiva de la vida de les persones, des de la pedagogia i el rigor, i ho explica abordant els canvis en la regulació laboral o fiscal, en pensions, sanitat, educació o habitatge. Existeix des del març de 20012 i està constituïda com a cooperativa de treball associat. La publicació manté un enfocament social i ciutadà i pretén cobrir un forat comunicatiu evident –la informació econòmica– arran de la progressiva pèrdua d’independència dels mitjans de comunicació. Està dirigida pel periodista Andreu Missé, que acaba de publicar el llibre La gran estafa de las preferentes (2016).

 

Espai Fàbrica

Espai de producció i reproducció d’idees al servei de la transformació social i l’alliberament nacional amb quasi deu anys a les espatlles, que té com a objectiu principal servir d’altaveu a les reflexions dels moviments socials i polítics i aproximar les reflexions d’arreu amb l’objectiu de contribuir a l’enfortiment de les lluites socials i populars i fer-les visibles a la xarxa.

Impulsat per un grup de persones de diverses sensibilitats de l’esquerra anticapitalista dels Països Catalans, de tendències i pràctiques molt diverses, que volien construir un espai comú per aturar-se, debatre i analitzar la realitat que ens envolta. Per poder reflexionar, pausadament, sobre les causes de l’explotació laboral, de la destrucció del territori, de l’ocupació i esquarterament dels Països Catalans, de la repressió política,de la persecució i discriminació dels nouvinguts, de les desigualtats de gènere, de l’especulació urbanística, de la minorització de la llengua catalana o de l’exclusió social. I per poder donar veu a propostes alternatives, rupturistes, que transformin una realitat construïda sobre la injustícia.

EspaiFàbrica és un espai obert que vol sumar-se a les propostes que ja existeixen i construir un nou espai de trobada i de debat entres les esquerres rupturistes catalanes, projectat al món i obert a les propostes que des de qualsevol racó contribueixin a teixir la xarxa de la resistència. Editen anualment ‘Perspectives’, una publicació en paper de pensament i anàlisi crítica per a l’acció, que prova d’identificar i anticipar-se als reptes de futur dels moviments socials i polítics.

 

Crític

Mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació, impulsat per una cooperativa de periodistes que cada setmana edita un reportatge amb profunditat sobre un tema d’actualitat política, econòmica o social. Publiquen també amplis continguts d’opinió, anàlisi i entrevistes sobre la realitat sociopolítica catalana. Els impulsors de la cooperativa ho descriuen així: «Creiem en el periodisme incòmode, el que aborda els temes amb profunditat, context i dades, contrastant les fonts i sense caure en el pamflet; apostem pel periodisme reposat o slow journalism: menjar poc i pair bé; volem defugir el fast food informatiu i el «periodisme de tuits», i també volem visualitzar i potenciar veus crítiques en l’àmbit de l’anàlisi i l’opinió, amb l’objectiu de trencar amb l’univers autoreferencial dels «opinòlegs» i tertulians; creiem que un millor periodisme vol dir uns millors ciutadans, més ben informats i més lliures a l’hora de prendre decisions.»

 

Catalunya Plural

Catalunyaplural.cat està editat per la Fundació Periodisme Plural, una fundació creada per periodistes, intel·lectuals i professionals del món de la comunicació amb la voluntat de defensar l’exercici d’un periodisme independent i lliure. El projecte vol donar veu a molts periodistes silenciats per la greu crisi que pateixen els mitjans de comunicació i, alhora, donar veu també a la societat civil que lluita per preservar les conquestes socials que la crisi està posant ara en perill. És un diari digital associat a eldiario.es.

 

Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ)

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació és una xarxa global de més de cent noranta periodistes d’investigació de més de seixanta-cinc països, que col·laboren en una anàlisi profunda de reportatges d’investigació. S’han fet especialment coneguts arran de la publicació dels papers de Panamà. Fundada el 1997 pel periodista nord-americà Chuck Lewis, ICIJ es va iniciar com un projecte del Centre per a la Integritat Pública per estendre un estil de periodisme de vigilància, centrant-se en les qüestions que no s’aturen a les fronteres nacionals: la delinqüència transfronterera, la corrupció i la rendició de comptes del poder. Estan assistits per una xarxa d’experts en registres públics, verificadors i advocats, periodistes i editors d’ICIJ, que proporcionen recursos en temps real eines amb tecnologia d’última generació i tècniques per a periodistes de tot el món.

 

[Organismes oficials]

Oficina Antifrau de Catalunya (OAC)

L’Oficina Antifrau és una institució independent, que treballa per enfortir la integritat en el sector públic català, mitjançant la prevenció i la investigació de la corrupció. Adscrit al Parlament de Catalunya, es va crear l’any 2008 essent pionera a l’estat espanyol i neix com una de les eines per donar cobertura a l’exigència ciutadana d’un increment tangible en la probitat institucional. La finalitat de l’Oficina Antifrau és prevenir i investigar possibles casos concrets d’ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús en benefici privat d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic, relatives a casos de corrupció, pràctica fraudulenta o conducta il·legal que afecti els interessos generals i dels que publica una memòria anual. El primer director fou David Martínez Madero i, arran de la seva mort, fou nomenat Daniel de Alfonso, cessat del càrrec el 29 de juny de 2016 arran del cas Fernández Díaz. A finals de juliol del 2016 el magistrat Miguel Ángel Gimeno va ser nomenat com a nou director.

 

Síndic de Greuges

El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió garantir el dret de totes les persones a una bona administració governamental i té l’obligació d’atendre les queixes de les persones que es trobin desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació de les administracions. Amb precedents històrics en les assemblees de pau i treva del segle xi, la seva tasca s’ha de desplegar amb independència i objectivitat: atén queixes i consultes, actua d’ofici i elabora recomanacions a les administracions i empreses de serveis d’interès públic quan aquestes vulneren drets i llibertats.

Qualsevol s’hi pot adreçar, atès que investiga possibles vulneracions dels drets de les persones. Tothom pot presentar consultes i queixes en persona, per correu o des del web. Els àmbits d’actuació del Síndic inclouen la defensa de molts tipus de drets, entre els quals hi ha els relacionats amb la sanitat, l’educació, la pobresa, la gent gran, la immigració, el consum, els sorolls i el medi ambient.

 

Sindicatura de Comptes

Institució creada a l’empara de l’Estatut d’autonomia del 1979 i òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. La definició de les funcions de la Sindicatura posa l’accent en els trets essencials d’aquesta institució: és un òrgan de control perquè la seva funció és fiscalitzar la gestió econòmica i financera de les entitats públiques, verificar el respecte de la legalitat i avaluar l’eficiència i l’eficàcia de les seves operacions; du a terme el control extern, i el seu àmbit competencial abasta tot el sector públic de Catalunya, és a dir, l’Administració de la Generalitat, l’Administració local i tots els ens que en depenen.

La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic de Catalunya, dels quals publica informes periòdics, i inclou: l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els organismes i entitats que en depenen; l’Administració local de Catalunya i els organismes i entitats que en depenen; les entitats dependents, participades o finançades majoritàriament, de forma directa o indirecta, per la Generalitat de Catalunya i per les administracions locals; les universitats públiques de Catalunya; i altres entitats que determinin les lleis del Parlament de Catalunya i els ens que en depenen, les corporacions locals i els seus organismes i ens dependents i les universitats públiques de Catalunya.

La llei també atribueix a la Sindicatura competències per fiscalitzar els partits polítics i les seves fundacions i associacions, i la comptabilitat dels processos electorals l’àmbit dels quals se circumscrigui a Catalunya. Depèn orgànicament del Parlament i exerceix les seves funcions per delegació d’aquest amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària.

 

Comissions Parlamentàries d’investigació i d’estudi

Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política

Nascuda el novembre de 2014, superant vets inicials arran de l’esclat del cas Pujol, va convocar trenta sessions, cent cinquanta hores de treball i setanta-set compareixents –970Mb i 1,37 metres lineals de documentació– i va cloure el 17 de juliol, aprovant les seves conclusions en l’hemicicle parlamentari el 21 de juliol. La Comissió va mostrar els límits, carències i dèficits actuals de les tasques d’investigació en seu parlamentària però, alhora, va esdevenir un autèntic mirall del país que també hem sigut, de com han entès alguns els vincles entre política i negoci i dels rigors de la variant català del capitalisme dels amiguets. La Comissió va generar un informe detallat de l’Oficina Antifrau.

La Comissió també va evidenciar que entre 1980 i 1986 la Generalitat no disposa de cap tipus de registre de contractació pública. L’any 1986 l’Administració va començar a registrar manualment les contractacions públiques amb imports superiors als 25 milions de pessetes i no va ser fins al 1996 que es va iniciar el procés per informatitzar tota la contractació pública. L’any 2011, es va crear l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública, amb l’objectiu de vetllar per l’aplicació del principi de transparència administrativa en la contractació pública a l’Administració de la Generalitat i al seu sector públic. La Comissió havia sol·licitat, entre d’altres, documentació sobre els concursos públics de la Generalitat entre 1983 i 2014; els informes de fiscalització prèvia i posterior i de certificació final de les obres executades en aquest període; les adjudicacions de contractes, convenis i subvencions i ajudes des de 1980 fins a l’actualitat, i la relació d’empreses contractades per la Generalitat entre 1980 i 2003 participades per membres de la família Pujol Ferrusola, entre d’altres. Tota la informació de les compareixences és pública. El blog llumsitaquigrafs.tumblr.com de la CUP en va fer la crònica alternativa de cada sessió.

 

Comissió d’Estudi de les Mesures de Lluita contra la Corrupció per a la Regeneració Democràtica

Comissió d’estudi en curs, creada el gener de 2016 i presidida pel diputat de la CUP Benet Salellas, que ha d’estudiar les següents mesures de lluita contra la corrupció per a la regeneració democràtica: les eines per evitar la corrupció en l’Administració pública, en les empreses privades i les entitats en llur relació amb l’Administració pública, en general, i en la contractació pública i les subvencions, en particular; el finançament dels partits polítics i de les fundacions que hi estan vinculades; els mecanismes de regeneració democràtica; les pràctiques de bon govern i transparència; l’anàlisi de dret comparat; el desenvolupament del Pacte social contra la corrupció, i el seguiment de les mesures aprovades pel Parlament en anteriors legislatures en matèria de regeneració democràtica i lluita contra la corrupció i, especialment, de les conclusions de la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (X legislatura).

 

Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP)

La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) és l’òrgan independent de tutela del dret d’accés a la informació de la ciutadania a Catalunya, arran de l’aprovació de la Llei de transparència, davant del qual qualsevol persona pot reclamar si una administració catalana (Generalitat de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, sector públic i organismes vinculats a qualsevol d’aquestes administracions, Parlament de Catalunya, universitats, administracions independents, cambres i col·legis professionals) li ha denegat, totalment o parcialment, l’accés a la informació que havia sol·licitat o si no l’hi ha lliurada. La principal funció de la GAIP és atendre les reclamacions de la ciutadania contra la desestimació de sol·licituds d’accés a la informació que prèviament hagi formulat. Es pot reclamar davant la GAIP contra qualsevol administració, entitat o empresa pública de Catalunya. També atén consultes que li formulen administracions o altres entitats públiques sobre la matèria.

La reclamació davant la GAIP és voluntària i gratuïta i es pot presentar per qualsevol d’aquests motius:

  • Si la sol·licitud d’accés a la informació pública ha estat denegada, totalment o parcialment.
  • Si la informació que l’Administració ha lliurat no és la sol·licitada o no està completa.
  • Si s’ha produït silenci administratiu, un cop transcorregut un mes des de l’entrada de la sol·licitud d’accés a l’òrgan que l’ha de resoldre.

També poden presentar una reclamació davant la GAIP les persones afectades per la informació facilitada per l’administració. El termini per presentar-la és d’un mes comptador a partir de la data de notificació de la desestimació total o parcial de la sol·licitud d’informació o des que es produeix el silenci administratiu. Potestativament, es pot sol·licitar que la GAIP organitzi un procediment de mediació amb l’Administració reclamada, per tal de trobar un acord dins del termini d’un mes. Si no es demana la mediació o no s’assoleix un acord en el marc d’aquesta, la GAIP resol dins del termini màxim de dos mesos des de la presentació de la reclamació. Les resolucions de la GAIP són executives i vinculen l’Administració afectada. Contra les resolucions de la GAIP es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el TSJC

En una recent compareixença parlamentària, la GAIP va presentar el seu primer informe d’activitat, relatiu al període comprès entre setembre de 2015 i setembre de 2016, durant el qual va atendre 291 queixes. Segons les dades, les queixes estaven vinculades a contractació, subvencions i personal. Majoritàriament el mecanisme va ser emprat per electes i grups polítics municipals (42% de les queixes), organitzacions, entitats i només per un periodista. Actualment té 100 reclamacions en tràmit.

 

Fiscalia Especial contra la Corrupció

La Fiscalia Anticorrupció i la Criminalitat Organitzada és una fiscalia especial amb competències arreu de l’Estat, que investiga els processos d’especial rellevància relatius als delictes econòmics o altres comesos per funcionaris públics en l’exercici dels seus càrrecs i vinculats a la corrupció. Fou creada el 1995 i nomenaren Carlos Jiménez Villarejo com a primer fiscal. Fou cessat pel PP i substituït per Jesús Cardenal que, el 2003, va demanar la supressió de la fiscalia especial. Aleshores només disposava de deu fiscals, nou a Madrid i un a Barcelona.

Les seves competències comprenen els delictes següents: «a) Delictes contra la Hisenda Pública, contra la seguretat social i de contraban; b) Delictes de prevaricació; c) Delictes d’abús o ús indegut d’informació privilegiada; d) Malversació de cabals públics; e) Fraus i exaccions il·legals; f) Delictes de tràfic d’influències; g) Delictes de suborn; h) Negociació prohibida als funcionaris; i) Defraudacions; j) Insolvències punibles; k) Alteració de preus en concursos i subhastes públics; l) Delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial, al mercat i als consumidors; m) Delictes societaris; n) Blanqueig de capitals i conductes afins a la receptació, excepte quan per la seva relació amb delictes de tràfic de drogues o de terrorisme correspongui a les altres fiscalies especials; o) Delictes de corrupció en transaccions comercials internacionals; p) Delictes de corrupció en el sector privat; q) Delictes connexos amb els anteriors; r)

La investigació de tot tipus de negocis jurídics, transaccions o moviments de béns, valors o capitals, fluxos econòmics o actius patrimonials, que hi hagi indicis que estiguin relacionats amb l’activitat de grups delictius organitzats o amb l’aprofitament econòmic d’activitats delictives; excepte quan per la seva relació amb delictes de tràfic de drogues o de terrorisme correspongui a la Fiscalia Antidroga o a la de l’Audiència Nacional». Té fiscalies delegades a Barcelona, Palma de Mallorca, Castelló de la Plana, València i Alacant.

 

[Organismes internacionals]

Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF)

L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau va ser creada per les institucions comunitàries de la Unió Europea el 1999 després de la dimissió en bloc de la Comissió Europea encapçalada per Jacques Santer, rere acusacions de frau, abús de poder i corrupció i un informe del Grup de Savis que criticava els deficitaris mecanismes de gestió i la falta de control de les institucions europees. Hereva de la deficient Unitat de Lluita contra el Frau (UCLAF), l’OLAF té per missió principal la lluita contra el frau, així com contra la corrupció i qualsevol altra activitat irregular que afecti el pressupost de la UE. Està integrada per 400 membres i ha dut a terme més de 1.400 investigacions.La Comissió Europea n’està modificant el reglament arran de l’Afer Eurostat (2006), de filtració d’investigacions en curs als implicats. L’afer va motivar que l’OLAF obrís una investigació interna per la filtració d’informació interna, en mans del Comitè de Vigilància, cap a les autoritats franceses i luxemburgueses implicades en una denúncia. El director de l’OLAF d’aleshores, Franz-Hermann Brüner, va reconèixer que «l’OLAF ha de protegir tots els informadors, testimonis i persones que confien informació sobre corrupció o frau a l’Oficina; si temen que la seva informació pot acabar en poder de les persones equivocades, per filtracions organitzades o d’un altre mode, deixaran de facilitar-la».

L’OLAF disposa de formulari web per a denúncies i consultes en línia.

 

GRECO – Consell d’Europa

El Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) va ser creat el 1999 pel Consell d’Europa per supervisar si els estats compleixen les normes anticorrupció de l’organització. Desenvolupen la seva tasca mitjançant el control del compliment de les normes, la identificació de les deficiències i la recomanació de reformes a través d’un procés dinàmic d’avaluació mútua i la pressió de grup. Amb seu a Estrasburg, en l’actualitat està integrat per 49 estats membres –48 Estats d’Europa i els EUA– i són els mateixos estats qui en designen els membres.

L’origen de la creació del grup es remunta a 1981, quan el Comitè de Ministres ja va recomanar mesures contra la delinqüència econòmica; el 1994 el mateix Consell alerta que la corrupció suposa una seriosa amenaça per a les institucions democràtiques. D’aquí en va néixer el Grup Multidisciplinari sobre Corrupció (GMC), embrió del que esdevindria, finalment i el 1999, el Grup d’Estats contra la Corrupció.

El passat 10 d’octubre de 2016, el grup va emetre un sever informe sobre l’Estat espanyol, en què alertava del risc d’independència judicial a l’Estat –com a conseqüència de la monitorització política de l’aparell judicial– i evidenciava que de les onze recomanacions contra la corrupció que havia adreçat a l’Estat espanyol l’any 2014, l’Estat no n’havia complert cap.

 

AntiCorruption Platform Consell d’Europa

«Quan és inapropiat que els membres del govern, funcionaris públics o parlamentaris acceptin regals? Amb quina freqüència els jutges van rebre ofertes de suborn? Quan arriba un lobby legítim a creuar la línia en la influència indeguda? Quin paper poden exercir els periodistes d’investigació en la revelació de les pràctiques corruptes? Què haurien d’estar fent els parlaments per eradicar la corrupció? La corrupció és un robatori que subverteix les institucions públiques.»

Així es presenta la nova plataforma de lluita contra la corrupció creada per l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa (PACE), presentada el 8 d’abril de 2014 a Estrasburg i concebuda com l’espai de debat sobre l’amenaça de la corrupció i per promoure la transparència i l’honestedat en la vida pública. L’Assemblea està formada per 318 parlamentaris dels diferents estats membres i la nova plataforma combina una delegació dels parlamentaris electes amb experts en diferents matèries. Fa conferències, seminaris i estudis –el més recent sobre el biaix de gènere en la corrupció– i analitza el paper del periodisme, abordant també la corrupció judicial, la integritat de la funció pública i els codis de conducta.

 

ONU Portal global de la lluita contra la corrupció

El portal global de lluita contra la corrupció per al desenvolupament està impulsat per l’ONU i es tracta d’una finestreta única per a la informació i el coneixement especialitzat sobre la lluita contra la corrupció. El seu objectiu és donar suport al treball dels professionals del desenvolupament, organismes anticorrupció, investigadors i organitzacions de la societat civil, facilitant l’accés a la informació, coneixement d’avantguarda i eines pràctiques en la lluita contra la corrupció a escala mundial, regional i de països. Promou l’accés obert a la informació i coneixements relacionats amb els últims esforços per abordar la prevenció de la corrupció i en contra dels problemes de desenvolupament d’avui dia: drets humans, igualtat de gènere i apoderament, canvi climàtic i gestió de recursos naturals, l’assoliment dels Objectius de desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i l’Agenda de desenvolupament Post-2015, els fluxos financers il·lícits i els contextos de transició, entre d’altres.

El web disposa d’accés fàcil i gratuït a materials didàctics i recursos multimèdia, eines de mitigació de riscos de corrupció i les metodologies utilitzades en els sectors, estudis de casos i lliçons apreses de les intervencions de lluita contra la corrupció i documents de política, incloses les estratègies de lluita contra la corrupció, informes i avaluacions, i els recursos de defensa.

El portal pretén ser una plataforma clau per l’àmplia comunitat de professionals que lluiten contra la corrupció i un espai per compartir el seu coneixement global, a través de debats electrònics, seminaris web, blogs i xarxes socials. Tota la informació al portal és pública. Dins dels organismes de l’ONU, també cal apuntar parcialment la UNODC (Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte), especialitzada a millorar la prevenció i l’assistència en reformes de la justícia per tal d’enfortir l’Estat de dret, promoure sistemes estables i viables i combatre les creixents amenaces de la delinqüència organitzada internacional i de la corrupció. Al seu torn, la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (CNUCC) va entrar en vigor el 14 de desembre de 2005. A partir de gener de 2013, ha estat ratificada per 165 països. La CNUCC obliga els

estats membres a implantar un ampli i detallat rang de mesures contra la corrupció que afecten les seves lleis, institucions i pràctiques, incloent-hi la cooperació internacional. La Conferència dels Estats Part de la CNUCC és l’instrument per a l’aplicació de la Convenció.

 

International Association of the International Authorities (IAACA)

La creació de l’Associació Internacional d’Autoritats Anticorrupció (IAACA) es va fer durant la signatura de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (UNCAC) a Mèrida, Mèxic, al desembre de 2003. El IAACA va néixer oficialment el 22 d’octubre de 2006 a Pequín (Xina) i impulsa la promoció, el suport i el compliment de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció. Els objectius de l’Associació són la promoció i aplicació efectiva de la Convenció i el suport a les autoritats de lluita contra la corrupció a escala internacional. Promou la cooperació internacional en la recopilació i l’aportació de les proves; en el rastreig, la confiscació i el decomís del producte d’activitats corruptes, i en el processament dels implicats; agilitza l’eficiència en aquesta cooperació; promou mesures de prevenció de la corrupció tant en el sector públic com en el privat; promou les relacions i la coordinació entre les autoritats de lluita contra la corrupció; facilita l’intercanvi i la difusió entre ells de coneixements i experiències, i i examina el dret penal comparat i de procediment i les millors pràctiques, entre d’altres.

 

Organización Mundial de Parlamentarios Contra la Corrupción (GOPAC)

La GOPAC va ser fundada el 2002 com a resultat d’una conferència internacional realitzada a Ottawa amb la participació de 170 parlamentaris i 400 observadors dedicats a la bona governança i a combatre la corrupció. Es va constituir la tardor de 2003 amb la figura d’organització sense ànim de lucre d’acord amb la legislació canadenca.

GOPAC és l’única xarxa internacional, no partidista, de parlamentaris concentrats exclusivament a combatre la corrupció. Els seus membres representen un nombre superior a cinquanta països de totes les regions del món. El model de treball es basa en la conformació de Grups Mundials de Treball (GMT) establerts per tal de promoure les prioritats de l’agenda. Actualment disposa de cinc grups actius: contra el Blanqueig de Diners, sobre la CNUCC, sobre Fiscalització Parlamentària, sobre Ètica i Conducta i sobre Participació Social.

CompartirShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn