Últims articles
 

El Tsunami Immobiliari

La febre de l’or immobiliari
un tsunami especulatiu, urbanístic i corruptor

L’estudi Aproximació a una geografia de la corrupció urbanística a Espanya (Luis M. Jerez, Víctor O. Martin i Ramon Pérez, Departamento de Geografia de la Universitat de La Laguna, 2011) quantifica en 646 casos la corrupció vinculada a la bombolla immobiliària i l’onada especulativa. El 25% es concentra als Països Catalans, amb 161 casos. Els 94 casos municipals valencians –que afectaven el 17,45% dels municipis– entre 2000 i 2010 doblaven la mitjana espanyola, Catalunya n’acumulava 43 –afectaven el 4,5% dels municipis– i les Illes Balears, vint-i-quatre –impactaven en el 35,8% dels municipis. El rècord l’acumulava Múrcia amb el 57% dels municipis afectats per casos de corrupció urbanística. Respecte als 646 casos analitzats, el 44% afectava el PP i el 31% el PSOE (el 75%, doncs, al règim bipartidista), mentre el 25% restant s’ho repartien partits de rang autonòmic, regional o local.

 

De les tones de ciment –fins a 60 milions anuals a l’Estat espanyol, el cinquè consumidor mundial i el primer europeu el 2006– que van ser abocades sobre el territori, no només en van sorgir 646 casos investigats de corrupció urbanística. El tsunami immobiliari també va arrasar –també va corrompre– el dret fonamental a un habitatge digne (amb milers de famílies desnonades i milers d’execucions hipotecàries –150.000 als Països Catalans-), i també l’ecosistema ecològic del litoral mediterrani, el sistema català i valencià de caixes d’estalvi, la democràcia local i la independència de la premsa. D’aquell embogiment en queden algunes dades fefaents. Segons José Manuel Naredo a «El modelo inmobiliario español y su culminación en el caso valenciano» (Icaria, 2008), les plusvàlues mitjanes, en ple meridià de la bombolla el 2003, es quantificaven en l’astronòmica xifra d’1,6 milions d’euros per hectàrea. Però podien ser molt més elevades. L’empresari Enrique Bañuelos –icona de la fallida valenciana amb Astroc, i avui promotor de Barcelona World– va arribar a obtenir plusvàlues d’un 5.600% en l’operació Xilxes Golf, segons consta en les dades de l’operació –preu de venda i plusvàlua abans d’impostosque consten en el fullet informatiu d’Astroc, aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors el 12 de maig de 2006.

 

En el decurs de la comissió Pujol es van reviure aquesta mena de tupinades. Una en la persona de Mercè Gironés, exdona de Jordi Pujol i Ferrusola, en una operació de compra d’uns terrenys a Palamós que va adquirir per 217.000 euros l’any 2000 i va revendre per vint-i-dues vegades més després d’aprovar-se el POUM el 2005. Una plusvàlua, doncs, del 2.200%, força similar a l’operació immobiliària d’Azul de Cortés, a la Baixa Califòrnia mexicana, on el fill gran del matrimoni Pujol-Ferrusola va obtenir una plusvàlua del 1.169% després que l’any 2006 invertís 1,3 milions d’euros en uns terrenys que, al cap de dos anys, va revendre’ls per 15,2 milions d’euros, gairebé 14 milions més.

 

Les principals vulneracions, irregularitats o pràctiques delictives del tsunami urbanitzador en l’onada d’expansió de l’especulació immobiliària s’han traduït, entre d’altres, en: a) classificació i requalificació de sòl no urbanitzable, b) vulneració del règim d’usos en sòl no urbanitzable, c) incorrecta classificació de terrenys en categoria d’urbans, d) modificació de planejaments urbanístics previs per legalitzar il·legalitats o impedir revisions, e) vulneració dels procediments administratius de tramitació i aprovació de plans urbanístics, f) incompliment dels estàndards urbanístics i de les condicions de planejament, g) actuacions sense projecte de reparcel·lació, h) execució sense compliment de requisits, i) concessió atípica o irregular de llicències, j) impedir compliment de sentències modificant el planejament municipal, k) destí fraudulent dels ingressos obtinguts destinats a altres partides i despeses ordinàries, i l) incompliment de la legislació ambiental, com recull l’informe «Urbanismo y Democracia. Alternativas para evitar la corrupción» (Alternativas, juny 2007).

 

En l’escena dels senyors del boom immobiliari als Països Catalans en podríem destacar al País Valencià el mateix Enrique Bañuelos, d’Astroc, la immobiliària Llanera de Xàtiva o Marina d’Or. A les Illes Balears, el totpoderós exministre Abel Matutes a Eïvissa –«devia ser un cacic bo, la gent em va votar sempre», va dir– o el Grup Drac, de Vicente Grande. A Catalunya, el complex Sacresa, de l’empresari Sanahuja –condemnat en ferm pel cas Can Domenge per un suborn reconegut de 30 milions d’euros–, l’Habitat, de Bruno Figueres, Colonial o Procam, el forat negre immobiliari de Catalunya Caixa. A Els senyors del boom (Saldonar, 2014), la periodista Gemma Garcia, de La Directa, escriu:

 

«Combustible, metxa, foc. Incendis. El relat inacabat de l’ incendi provocat per la febre de l’or cimentera. Fer el recompte de tot el que s’ha cremat, avaluar-ne la devastació, enumerar els milers de víctimes i evacuats que ho han perdut tot, constatar la impunitat dels responsables i quantificar la llarga reconstrucció és una tasca sempre pendent. Però per contribuir mínimament a dissipar la cortina de fum enmig de les brases, aquest llibre narra nou històries d’alguns dels que van escampar el líquid, van propagar els focs i van encendre el misto. D’un temps i d’un país on de l’especulació, la corrupció i el frau, les nissagues de sempre i els nou-rics, n’han quedat els rastres, les restes i les runes. I on encara cal seguir posant rostres. Qui va contribuir a cimentar el territori? Com ho van fer? Quin rèdit en van treure? I ara on són? On paren?

 

És inabastable radiografiar totes les empreses del boom immobiliari. N’hi va haver milers. Petites, grans, locals, nacionals i internacionals. Promotores, immobiliàries, constructores o tot alhora. Durant la dècada daurada, despuntaven en facturació les grans constructores com Ferrovial, Sacyr, ACS o FCC —algunes centrades en infraestructures— i els grans grups immobiliaris, com Fadesa, Realia, Urbis o Metrovacesa. Però al marge dels conglomerats espanyols, també despuntaven les immobiliàries d’algunes caixes catalanes i una sèrie de mercantils amb beneficis més discrets, que van dibuixar el corredor del boom als Països Catalans […] Empreses, arbres que ens fan entendre el bosc, que van enriquir-se amb la febre d’or del totxo als Països Catalans. I amb una reflexió final: l’especulació no ha acabat, només continua. Nous actors, com els fons voltors, es freguen les mans fa temps.

 

En conjunt i perspectiva global, cal definir el perfil de les empreses que va inflar la bombolla especulativa als Països Catalans, en el marc d’un territori que comparteix uns 2.800 quilòmetres de costa i ha esdevingut un estens pol d’atracció turística. […] Fa poc, atenent el cicle financer global, l’economista Georg von Wallwitz ha descrit a Ulises y la comadreja dues formes antagòniques de «fer economia». Els Ulisses s’havien caracteritzat per les apostes segures i el rebuig dels riscos. Els segons (les mosteles) van néixer i créixer com a depredadors, amb la mirada fixada en el curt termini i l’obsessió immediata pel màxim benefici. El boom va temptar Ulisses i va acarnissar la voracitat de les mosteles, unides pel ciment. D’uns i altres, si fa no fa, parla aquest llibre. De diferents camins que porten a un mateix escenari de terres i gents cremades.»

 

Una terra cremada que Rafael Chirbes va retratar durament a la seva novel·la Crematorio, un retaule en negre dels negocis tèrbols, les connivències polítiques i el capitalisme immobiliari, en fase desbocada, que va sacsejar el País Valencià. En la vessant ecològica, l’informe Destrucción

a toda costa (Greenpeace, 2013) assenyala que, entre 1987 i 2005, es van destruir dues hectàrees cada dia, només en els primers cinc-cents metres de costa, i alerta que la nova Llei de costes del PP no tenia cap indici d’abandonar la construcció massiva ni deixar d’assetjar els darrers espais naturals verges del litoral. Entre els deu municipis que més van patir la bombolla especulativa en primera línia de mar, l’entitat situa set localitats dels Països Catalans: Calp (Alacant), Calvià (Mallorca), Cubelles (Barcelona), Oliva (València), Orpesa (Castelló), Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) i Pilar de la Foradada (Alacant).

CompartirShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn