Últims articles

Manuel Villoria

Catedràtic de Ciència Política i autor de
La corrupción política (Síntesis, 2014)

Les xarxes clientelars són fruit d’un sistema social basat en el particularisme

1. A què atribueix la proliferació de casos de corrupció durant l’etapa autonòmica: és conseqüència de la cultura picaresca que va presidir el franquisme o del model depredador en el qual s’han abonat les oligarquies locals? Fins a quin punt és un problema sistèmic?

Els casos de corrupció més destacats tenen alguna cosa a veure amb la suma de factors com la inconsistència en els controls, la debilitat de la cultura cívica, el model de l’urbanisme depredador, el descontrol en el finançament dels partits… No crec que sigui sistèmic, en tant que no hi ha corrupció generalitzada en l’administració: els nostres policies, metges, professors… no cobren suborns. Però sí que hi ha un gran problema en la relació entre els diners i la política.

2. Quins casos de corrupció als Països Catalans considera més paradigmàtics d’aquest període?

El cas de València és un cas de corrupció quasi generalitzada en la vida política, vinculat, sens dubte, a la forma de governar i d’organitzar-se del Partit Popular en aquella regió. És una suma interminable de casos que, si el sistema funcionés adequadament, hauria de portar a una refundació del PP en aquella regió. A les Balears, hi ha molta corrupció a Mallorca, però Menorca és un cas de netedat destacable. El cas Matas és probablement un cas paradigmàtic d’enriquiment personal amb la política. I a Catalunya encara queden investigacions per fer abans no es tanquin els casos més paradigmàtics, especialment el cas Palau i els casos que afecten la família Pujol. Hem d’esperar a veure com es tanca la fase d’investigació.

Segons la meva opinió, la situació més paradigmàtica és la de València: urbanisme depredador, finançament corrupte, enriquiment personal, contractació arreglada de forma sistemàtica, regals…

3. El fenomen de les portes giratòries, la manca de transparència i les xarxes clientelars per afavorir determinats interessos demostren els dèficits de l’actual democràcia representativa (partitocràcia, manca de control i de separació de poders, etc.)?

Les xarxes clientelars són fruit d’una llarga tradició històrica i d’un sistema social basat en el particularisme; davant de la imparcialitat en la presa de decisions, Catalunya i Espanya tenen una cultura de relacions particulars i amistoses que fan que l’aplicació de la llei i la gestió imparcial dels serveis públics sigui difícil. Les portes giratòries tenen alguna cosa a veure amb la relació tèrbola entre diners i política, tan pròpia del capitalisme dels nostres temps.

4. Quines mesures o alternatives cal aplicar per acabar amb aquest flagell? És necessari un canvi en les regles de joc o la solució es limita a un rearmament ètic de la societat i dels seus representants?

El rearmament ètic seria ideal, però no sé com es pot aconseguir. A curt termini, per descomptat que és impossible; a llarg termini, si es transforma el model educatiu, podríem millorar alguna cosa. De moment, jo crec que s’hauria de començar per millorar les institucions. Però ha de ser una millora de forma holística en què tot ha d’estar en interacció i no deixar-hi buits que permetin que el fenomen es reprodueixi.

CompartirShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn