Últims articles

Maiol Roger

MAIOL ROGER
periodista, autor del llibre
Jordi Pujol, la gran família (Angle Editorial, 2015)

La transparència faria que les xarxes clientelars no poguessin actuar impúdicament

1. A què atribueix la proliferació de casos de corrupció durant l’etapa autonòmica: és conseqüència de la cultura picaresca que va presidir el franquisme o del model depredador en el qual s’han abonat les oligarquies locals? Fins a quin punt és un problema sistèmic?

. Podríem dir que és una mescla de les dues coses. La picaresca del franquisme genera una cultura on la corrupció no és vista com un mal que cal perseguir, sinó com un element més de la gestió política a tots els nivells. L’arribada de la democràcia només fa que perpetuar aquest model, agreujat per un sistema polític que ha generat llargs mandats: com més temps al poder, més abocat a la corrupció. Ara mateix és un problema sistèmic, però hi ha una cosa bona: els casos van sortint a poc a poc, la gent n’està més farta –aquí la crisi hi ha jugat un paper important– i els nous agents polítics van creixent i prometen netedat. Si s’aconsegueix, potser deixa de ser un problema generalitzat.

2. Quins casos de corrupció als Països Catalans considera més paradigmàtics d’aquest període?

N’hi ha tants… Els principals casos de corrupció han tingut escenes als Països Catalans: Nóos, Gürtel, Palau. El Palau és per mi paradigmàtic: a través d’una obra emblemàtica es va finançar un partit polític amb una comissió d’un 4% i es va enriquir la persona que ho permetia. En el camp de la corrupció, modèlic.

3. El fenomen de les portes giratòries, la manca de transparència i les xarxes clientelars per afavorir determinats interessos demostren els dèficits de l’actual democràcia representativa (partitocràcia, manca de control i de separació de poders, etc.)?

La manca de transparència és el més greu. Una transparència total faria, per exemple, que les xarxes clientelars no poguessin actuar impúdicament i que les contrapartides de les portes giratòries es descobrissin al minut. Per desgràcia, el que s’ha fet fins ara és maquillatge.

4. Quines mesures o alternatives cal aplicar per acabar amb aquest flagell? És necessari un canvi en les regles de joc o la solució es limita a un rearmament ètic de la societat i dels seus representants?

S’han d’aplicar canvis molt més profunds que estètics. Fins ara els partits s’han limitat a dir que ho lamenten molt i a fer quatre retocs, però no han anat al moll de l’os. Segurament mai no es podrà evitar que hi hagi un corrupte, però sí que hi sigui de forma sistèmica. La transparència total és clau en aquest sentit: amb llicències transparents i justificació adequada dels sobrecostos d’obres, molts casos de corrupció en aquest país no existirien.

CompartirShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn