Últims articles

Carlos Jiménez Villarejo

CARLOS JIMÉNEZ VILLAREJO
jurista, exfiscal anticorrupció (1995-2003)

És impossible explicar la corrupció sense el suport institucional dels governs de torn

1. A què atribueix la proliferació de casos de corrupció durant l’etapa autonòmica: és conseqüència de la cultura picaresca que va presidir el franquisme o del model depredador en el qual s’han abonat les oligarquies locals? Fins a quin punt és un problema sistèmic?

. Crec que l’anàlisi dels processos per corrupció a Catalunya –incloent-hi les quatre causes penals contra la família Pujol i, particularment, el frau fiscal comès des de la Presidència de la Generalitat durant vint-i-tres anys– expressa una associació estable de financers, empresaris i polítics dels partits governants (PSOE, PP i CiU) amb interessos econòmics comuns, que representen una estructura de corrupció que és impossible d’explicar sense el suport institucional dels governs de torn que els garanteix la impunitat. És clar que aquesta forma estable i institucional de corrupció té l’origen en la dictadura, que mai la va perseguir, però el sistema democràtic, tant a l’Estat com a Catalunya, disposa d’un sistema legal més que insuficient, que l’ha propiciat i encobert. Sobretot, les lleis de partits i la seva activitat econòmica.

2. Quins casos de corrupció als Països Catalans considera més paradigmàtics d’aquest període?

Si concreto a Catalunya, els casos més significatius podrien ser molts. Entre ells, cal destacar els següents:

– Procés contra Lluís Pascual Estevill –jutge, que va ser representant del govern de CiU en el Consell General del Poder Judicial– i Joan Piqué Vidal –lletrat i assessor jurídic de Jordi Pujol en el procés per fallida de Banca Catalana– i d’altres per delictes de detenció il·legal, suborn… Sentència condemnatòria ferma.

– Procés per la trama de corrupció i frau fiscal a la delegació d’Hisenda de Barcelona per delictes, fonamentalment, de prevaricació, suborn i falsedat documental. Els condemnats van ser José M. Huguet, Juan José Folgui, José Luis Núñez Navarro i José Luis Núñez Clemente, Sánchez Carreté –assessor fiscal de Jordi Pujol Soley– i Eduardo Bueno, entre d’altres. Sentència condemnatòria ferma.

– Procés i condemna, ja ferma, pel cas Pallerols. Unió Democràtica de Catalunya (UCD) va ser condemnada com a «partícip a títol lucratiu» (del mateix que estan acusats el PP en el cas Gürtel i CDC en el cas Palau de la Música). Delictes de frau de subvencions, malversació de cabals públics i falsedat documental.

– Procés per l’espoli del Palau de la Música, pendent de judici oral, contra Fèlix Millet, Jordi Montull, Daniel Osàcar i Jaume Camps (CDC) entre d’altres. Cal destacar l’embargament judicial de la seu principal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) com a «partícip a títol lucratiu». S’ha acreditat «la financiación ilícita de Convergència Democràctica de Catalunya, pues se ha podido vincular importantes cantidades satisfechas aparentemente como aportación al Palau por la contratista Ferrovial con porcentajes de comisión en la adjudicación de obras públicas muy significativas del gobierno autonómico a dicha entidad cuando estaba ejercido por responsables de CiU, coalición en la que se integra CDC (construcción de la Ciudad de la Justicia, Línea 9 del metro de Barcelona y algunas adjudicaciones de menor entidad)».

– El procés contra l’exalcalde (PSC) de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, Prenafeta, i Alavedra i d’altres pel cas Pretòria. Acusació fiscal formulada contra els exconsellers de Pujol per delictes de tràfic d’influències i blanqueig de capital.

– Procés, en fase d’instrucció, pel cas Innova, conta ex-alts càrrecs del Departament de Salut del passat govern de CiU i de l’Ajuntament de Reus contra, entre d’altres, José Prat Doménech, Carles Manté Fors i José Miguel Pérez Segura (PSC), exalcalde de Reus. Per delictes, per exemple, de prevaricació i malversació de cabals públics.

– Procés contra l’exdiputat del PSC Daniel Fernández i l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, condemnats per un delicte de tràfic d’influències, i l’exalcaldessa de Montcada i Reixac condemnada per un delicte de prevaricació.

–  Procediment de Jurat contra Oriol Pujol i Ferrusola i d’altres per suborn i falsedat (cas ITV).

Jutjat d’Instrucció núm. 31 de Barcelona contra Jordi Pujol i Soley, Marta Ferrusola Lladós i Jordi, Marta, Pere i Mireia Pujol i Ferrusola per frau fiscal i blanqueig de capital.

3. El fenomen de les portes giratòries, la manca de transparència i les xarxes clientelars per afavorir determinats interessos demostren els dèficits de l’actual democràcia representativa (partitocràcia, manca de control i de separació de poders, etc.)?

Una dada: quaranta-tres ex-alts càrrecs de la política  espanyola –inclosa CiU– avui estan en consells d’administració de l’IBEX 35, i es reparteixen anualment 21,4 milions d’euros. A part de l’absoluta absència d’ètica, la Llei d’incompatibilitats de Catalunya (Llei 13/2005) afavoreix que després del cessament en un càrrec públic, transcorreguts dos anys, es puguin ocupar càrrecs en l’activitat privada amb molt poques limitacions. La mateixa llei és una invitació a aquests abusos, al tràfic d’influències i a l’enriquiment desmesurat. Una altra forma d’evitar aquests abusos seria la visibilitat constant per als ciutadans, mitjançant un sistema efectiu de transparència, de l’activitat privada que desenvolupen els que han ocupat alts càrrecs en qualsevol administració pública.

4. Quines mesures o alternatives cal aplicar per acabar amb aquest flagell? És necessari un canvi en les regles de joc o la solució es limita a un rearmament ètic de la societat i dels seus representants?

En efecte, són necessàries reformes legals urgents i profundes. En primer lloc, que la Llei de partits polítics reguli els deures no només dels seus militants, sinó sobretot dels que ocupen càrrecs públics, electius i executius. No n’hi ha prou amb normes deontològiques internes. No tenen valor legal i, per tant, no són vinculants. Qualsevol grau d’implicació en un procés per corrupció ha de determinar el cessament immediat del càrrec, amb independència de les conseqüències penals. Els mandats, de qualsevol naturalesa, haurien de ser limitats, amb un termini màxim de dotze anys. Els sous han de ser únics, se n’ha d’excloure les dietes i han de ser proporcionals al sou mitjà dels ciutadans.

I, per descomptat, per al finançament dels partits, cal posar fi al que procedeixi de la banca, ja que crea un endeutament que fa perillar la plena independència dels partits. CiU, de 2009 a 2011, havia contret deutes per un valor superior a més de 10 milions d’euros. És inadmissible. És un exemple de tants, tan greus com aquest, que corquen el sistema democràtic.

CompartirShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn